dijous, 22 de juny de 2017

SETRILL guanya la cinquena edició del concurs musical A XALAR!


El passat dissabte dia 17 es va celebrar la cinquena edició del concurs A Xalar a Móra la Nova organitzat per les JERC Terres de l'Ebre. Els grups participants del concurs, BEAC i Setrill, van portar la seua música a la localitat riberenca, i els dos grups convidats Mascarats i Xeic, els plats forts del concert, van fer ballar als més de 600 assistents que van desplaçar-se des de diferents punts de les Terres de l'Ebre per gaudir de la festa.
 
Els guanyadors van ser els riberencs Setrill, que ja són uns grans coneguts del concurs. Setrill va convertir-se en el primer grup a guanyar el concurs dos cops; a la tercera i a la cinquena edició. Així que seran ells els encarregats de representar a les Terres de l'Ebre a la final de tots els concursos de Música Jove organitzats per les Joventuts d'Esquerra Republicana arreu dels Països Catalans dintre de les activitats que es fan  a l'Acampada Jove a Montblanc els dies 13, 14 i 15 de juliol.
 
Els militants de les JERC Ebre des de l'escenari van llegir un manifest contra les agressions masclistes recordant que a la barra s'hi havia establert un punt lila en cas que algú necessités atenció en aquest aspecte. Després, durant la cançó de Xeic "Tornarem", la militància ebrenca va pujar a l'escenari amb una pancarta amb la pregunta del referèndum per demanar que s'anés a votar i que es votés sí a la nova República Catalana.
 
La tarda del concurs les JERC van organitzar a la sala d'Actes de l'Ajuntament de Móra la Nova, la  xerrada 'Ebre, territori d'acollida', que va comptar amb la presència d' Oriol Amorós, Secretari d'Igualtat, Migracions i Ciutadania de la Generalitat; Joan Reverté, president de Provocant la Pau; i Sara Espinós, historiadora i voluntària en un camp de refugiats.


La samarreta "Sóc ebrenc -a", a les llibreries

L'objectiu de socialitzar el mot ebrenc –a sense complexos i fer alhora que la gent se'l senti encara més seu es va acomplint d'una manera ràpida i efectiva. Ho demostra el fet que s'hagi esgotat el primer estoc de 400 samarretes amb el missatge "Sóc ebrenc –a" que es van posar a la venda coincidint amb la celebració de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre el passat mes de maig. Davant l'èxit aconseguit i la demanda ciutadana, la Fira, tal com va anunciar, ha estampat noves samarretes per tal que es puguin adquirir durant tot l'any a les llibreries ebrenques de referència: Bassa, de Móra d'Ebre; Viladrich, de Tortosa; i Guaix, d'Amposta.

Des de l'organització de la Fira valoren molt positivament l'acollida que ha tingut la samarreta de color verd com el riu Ebre, entre la gent: "Ens demostra que el sentiment identitari que hi ha al territori és cada vegada més fort i ens satisfà poder contribuir encara més a reforçar-lo", apunta Montse Pineda, directora de la Fira del Llibre Ebrenc de Móra d'Ebre. "Estem convençuts que poder-la vendre des de diversos punts de les Terres de l'Ebre contribuirà encara més a escampar aquesta iniciativa i no hi haurà ningú que se'n quedi sense", afegeixen.

Va ser la Fira del Llibre Ebrenc qui va demanar la inclusió del mot ebrenc al Diccionari de la llengua catalana (DIEC2), el 2015. Després d'un procés de gairebé dos anys, el mot es va incorporar al diccionari el passat mes d'abril gràcies a la tasca de diversos filòlegs del territori que van treballar-hi molt. A través de les samarretes, que inclouen la definició de la paraula publicada exactament al diccionari, la Fira ha volgut traslladar aquesta acció acadèmica al carrer com una manera d'apropar a la societat un reconeixement important que no podia passar desapercebut i que reforça el sentiment de pertinença a una terra. El missatge és clar, si et sents ebrenc o ebrenca has de tenir la teua samarreta, i aprofitar així que es puguin comprar a partir d'ara i durant tot l'any a les llibreries del territori.


També els més petits són solidaris


S'han fet talles especials per a nens i nenes de 4-5 i 6 anys, junt amb la resta de talles (S, M, L i XL). El preu de venda és de vuit euros i els beneficis econòmics que se'n derivin aniran a parar a l'Associació Jeroni de Moragas de Móra d'Ebre, una entitat que treballa i promou tallers ocupacionals amb persones discapacitades des de fa més de 30 anys. De fet, és aquesta mateixa entitat la que a través dels seus tallers ocupacionals s'encarrega de l'estampació de les samarretes i de distribuir-les a les llibreries, amb la qual cosa s'ha donat més feina a aquests nois i noies, que ho agraeixen molt i se senten satisfets de ser-ne els responsables. Des de l'organització de la Fira s'ha fet palès l'agraïment a l'entitat també adquirint un nombre de samarretes que es guardaran per regalar-les a autoritats i persones destacades que visitin el municipi a partir d'ara.

 

dimecres, 14 de juny de 2017

Exposició temporal "Ciutats reconstruïdes" a Corbera d'Ebre

El centre d'interpretació 115 Dies, del Consorci memorial dels Espais de la Batalla de l'Ebre, acollirà del 17 de juny al 30 de juliol de 2017 l'exposició "Ciutats reconstruïdes. Acció conjunta de Regiones Devastadas i COAC Ebre" impulsada pel Col·legi Oficial d'Arquitectes de Catalunya (COAC) amb motiu del 75è aniversari de presència d'aquest organisme a les Terres de l'Ebre.

diumenge, 11 de juny de 2017

III Trobada de Poesia i Terrissa

El proper 17 de juny, a les 19'30 h, a l'obrador de terrissa (C. La Creu n.70 de la Galera) de Joan Cortiella, únic terrisser en actiu a la Galera i a la comarca del Montsià, tindrà lloc la III Trobada de poesia i terrissa, organitzada per l'editorial: Godall edicions i el Mestre Artesà terrisser Joan Cortiella amb la col·laboració de l'Ajuntament de la Galera.

Aquest any celebrarem la III edició d'aquest esdeveniment i ho farem acompanyats de la Sra. Laura Borràs i Castanyer, directora de la Institució de les Lletres Catalanes. Serà tot un honor poder comptar amb la seva presència així com un enorme suport, estímul i una mostra clara de que la institució que dirigeix, a través de la seva persona, participa de les accions de foment de la lectura i en la promoció de la literatura i els seus autors, quelcom que dóna al·licient, per seguir endavant, a petites editorials com Godall Edicions, ja que es senten en tot moment recolzats.

Godall Edicions és una editorial independent que té per objecte "publicar els llibres que ens agradaria llegir i que no trobem al mercat." El nom de Godall és el de la població del Montsià a la qual l'editorial està emocionalment lligada i per això l'emblema és una olivera, "arbre mil·lenari que creix amb paciència i tossuderia a les terres que envolten la població i del qual, després d'una acurada elaboració, s'obté un oli de molta qualitat". Així, a Godall Edicions anem a poc a poc perquè creiem en les virtuts de la feina artesanal. El 2014 vam inaugurar un segell de poesia anomenat "Cadup". (Informació extreta del web de Godall edicions)

Sota el lema "Més llibres, més lliures" Godall edicions va fent-se camí en aquest món tan complex, i, alhora apassionant que és la literatura.

Una vegada més en el marc incomparable de l'obrador del terrisser Joan Cortiella, espai on s'hi està treballant de manera ininterrompuda des del segle XVIII, que conserva l'antic forn de llenya, i, on sembla que el temps transcorre més espai, i, en aquesta ocasió ben a la vora d'aquest forn, els poetes: Josep Maria Capilla (Barcelona), Maria Dolors Coll Magrí (Almenar), Glòria Coll Domingo (Riudoms), Christelle Enguix (Gandia), Rafael Haro (Amposta), Gonzalo Hermo (Taragoña. Galicia), Jordi Mas (Santa Coloma de Queralt), Víctor Obiols (Barcelona), Susanna Sebastià (Ares del Maestrat)), Adrià Targa (Tarragona), Joan Todó (la Sènia) i Roger Vila (Sentmenat), ens delectaran amb la lectura i interpretació de diverses poesies amenitzat pel so del torn del Mestre Artesà Terrisser Joan Cortiella, que per a l'ocasió elaborarà cadups i altres peces de terrissa.

El cadup és la peça que dóna nom a la col·lecció de poesia de Godall edicions, i, alhora, és la peça que tradicionalment es fabricava a milers a l'obrador del Cortiella quan a les Terres de l'Ebre estaven en ple auge les sènies. Tot i que les sènies han desaparegut i que aquesta peça ha perdut el seu ús, Joan Cortiella en continua elaborant com moltes altres peces tradicionals: cànter, marraixa, setrill, ribella, cànter de carreter, etc. Joan representa la perdurabilitat del llegat cultural i històric que li han transmès des de fa tres-cents anys.

Veient l'èxit que va tenir en la segona edició, aquest any també hi haurà "micro obert", això vol dir que després del recital dels poetes, qui vulgui podrà sortir a recitar les seves pròpies poesies o les d'un altre. Convidem a tots els que vulguin participar, que vinguin

Per arrodonir l'acte i perquè el vi és un component més de la nostra cultura mediterrània. Se servirà una copa de vi DO Montsant del Celler Ficaria, de La Figuera (Priorat) que es donarà a conèixer al públic per primera vegada en aquesta ocasió. La primícia que ens oferirà el celler Ficaria es un vi blanc que ha madurat en recipients de terrissa elaborats pel Mestre Terrisser de la Galera Joan Cortiella Garcia.

En aquest marc tan i tan peculiar el temps s'aturarà poesia i terrissa confluiran perquè com molt bé va escriure el poeta xilè Raúl Zurita: "la cerámica es probablemente el único arte humano que le da forma a los sueños que sueña la tierra" per això, la mà del terrisser, com si fos una mena de demiürg, transformarà un bocí de fang en alguna cosa mentre els poetes llegiran les seves poesies...

dijous, 8 de juny de 2017

Presenten un estudi sobre el primer franquisme a la Ribera d'Ebre

El Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (CERE) ha presentat avui a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, a Móra d'Ebre, els resultats del treball sobre "Els ajuntaments de la Ribera d'Ebre durant el primer franquisme (novembre de 1938-1942)", en un acte que ha sigut presidit per l'alcalde de Móra d'Ebre, Joan Piñol, i la presidenta del Consell Comarcal, Gemma Carim. L'acte ha comptat amb la presència de Joan Josep Duran, president del CERE; Norma Pujol, coordinadora del departament de Joventut a les Terres de l'Ebre; Gerard Mercadé, director de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre (ACRE), i Jordi Cid, l'historiador que ha elaborat el treball.

El CERE, el passat mes de novembre de 2016 va incorporar un historiador a través d'un contracte en pràctiques de joves beneficiaris del programa de Garantia Juvenil, el qual ha estat finançat per la Generalitat de Catalunya, la Iniciativa d'Ocupació Juvenil i el Fons Social Europeu, i que l'entitat ha dedicat a l'estudi del primer franquisme (novembre de 1938-1942) als 14 municipis de l'actual comarca de la Ribera d'Ebre i, en especial, al paper que van jugar els ajuntaments i els representants polítics municipals en la instauració i consolidació del règim a nivell municipal.

A través del projecte, que ha tingut una durada de 6 mesos, s'ha desenvolupat un treball que pretén donar una visió, àmplia i de conjunt, sobre quin paper van tenir els ajuntaments, i els seus representants a nivell local –alcaldes i regidors– en l'acció de govern municipal durant el període en qüestió, sempre a partir de les línies establertes des d'òrgans polítics de rang superior, com són l'Estat, el Govern Civil i les Diputacions Provincials, i en pugna constant amb d'altres contrapoders a nivell local, com les Prefectures de FET i de les JONS o la Guàrdia Civil. Cal fer esment, que la principal font documental per executar el projecte han estat els llibres d'acords municipals dels 14 municipis de la Ribera d'Ebre, que pel que fa a 12 dels 14 ajuntaments de la comarca són gestionats per l'ACRE, tot i que també s'han utilitzat altres fonts informatives complementàries –com per exemple la correspondència o els expedients d'allistament municipals–, a més del fons documental de l'Ajuntament de Flix, ubicat a l'Arxiu Municipal de la població.

Pel que fa a les línies estratègiques del treball, s'ha procurat fer incís en diverses qüestions destacades, com per exemple quina és la funció que juguen les Comissions Gestores municipals locals –creades un cop conclosa la Batalla de l'Ebre el mes de novembre de l'any 1938 a cada població–, posant especial atenció en l'explicació del seu paper com a darrer engranatge en el desenvolupament de l'acció de govern franquista i, al mateix nivell, com a mecanisme de control i repressió de la població, ja sigui a través de l'elaboració de nombrosos informes polítics i socials, controlant la circulació i moviment de persones o, si s'escau, avalant-los o regulant i autoritzant els moviments de presos i refugiats.

Cal destacar que des del CERE es valora molt positivament el resultat del projecte, que compleix abastament amb els objectius de l'entitat, ja que permet posar llum sobre un període poc conegut del nostre passat, i que, alhora, contribueix a reforçar els valors que defensa i reivindica l'entitat, com ara la democràcia i la justícia social, així com la reparació a les víctimes de règims totalitaris. A més, la junta directiva del CERE considera aquest estudi com un dels projectes estratègics de l'entitat pels propers anys, i espera poder donar-li el màxim de difusió i visibilitat possible.