dijous, 25 de maig de 2017

Crònica de la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre

El dimecres 24 de maig es va celebrar la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre (programa) promoguda pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre i organitzada per la Direcció General de Política Lingüística. El motiu d'aquest acte no és altre que oferir unes pautes i unes reflexions sobre el model actual de llengua dels mitjans de comunicació orals i escrits ebrencs, arran de la publicació de la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans.

A l'acte s'hi van inscriure més de quaranta persones, entre les quals hi havia representants de diversos mitjans de comunicació orals i escrits, com ara Antena Caro, Catalunya Ràdio, Canal Terres de l'Ebre, Setmanari MésEbre, Ràdio Tortosa o l'Agencia Catalana de Notícies de les Terres de l'Ebre. Altres mitjans, com ara Canal 21, El Punt Avui, Ràdio Móra d'Ebre o Ports Ràdio, van expressar el desig de ser-hi i van excusar l'assistència.

Les ponències es van ajustar perfectament al guió que s'havia proposat l'organització, que no era un altre que donar unes pautes i alhora fer unes reflexions sobre el model de llengua dels mitjans de comunicació a les Terres de l'Ebre l'any 2017. El director dels Serveis Territorials de Cultura, Ferran Bladé Pujol, va presentar la Jornada convidant els professionals de la comunicació i de la llengua a revisar el model de llengua d'acord amb la normativa actual i a visibilitzar i prestigiar l'estàndard tortosí.

En les cinc ponències es van presentar les novetats, reformulacions i omissions de l'estàndard oral de l'IEC (Albert Aragonés Salvat), la morfologia normativa i la seva adequació posant l'accent en la pell dels periodistes (Carles M. Castellà Espuny), les manifestacions del tortosí en els programes i produccions de la Televisió de Catalunya (Mònica Montserrat Grau), el lèxic llegit o sentit en els mitjans locals i supracomarcals (Àngela Buj Alfara) i el llenguatge periodístic ebrenc en els mitjans digitals (Jordi Duran i Suàrez). Finalment, es van exposar unes conclusions (Joan Abril Español) posant l'accent en el fet que l'estàndard de l'IEC és fruit d'un ús variacional que va fluctuant en l'espai i en el temps, on els periodistes tenen un paper destacat, i en la necessitat de donar pautes i models perquè els mitjans de comunicació disposin d'una eina de treball còmoda i pràctica.

Sílvia Tejedor Barrios, presidenta del Col·legi de Periodistes a les Terres de l'Ebre, va tancar l'acte recordant que els periodistes han de tenir més cura de la llengua, que han d'evitar els prejudicis en l'ús de les variants occidentals, per combatre els quals reclama més presència en els canals mediàtics d'àmbit nacional perquè els fenòmens lingüístics de les Terres de l'Ebre tinguin més presència i reconeixement en l'estàndard general.

Al final de l'acte, l'organització de la Jornada es va comprometre a publicar les ponències en format digital abans del 30 de juny a la pàgina web de Política Lingüística a les Terres de l'Ebre.

dimecres, 24 de maig de 2017

Debaten el model lingüístic dels mitjans de comunicació ebrencs

La sala Gerard Vergés del Palau Oliver de Boteller de Tortosa ha acollit aquesta tarda la Jornada de Llengua als Mitjans de Comunicació de les Terres de l'Ebre, organitzada pels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre i la Direcció General de Política Lingüística. L'objectiu de la sessió ha sigut tractar sobre el model actual de llengua dels mitjans de comunicació del territori, després de la publicació l'any 2004 del manual 'Català per a periodistes de les Terres de l'Ebre' i de la publicació a la darreria de 2016 de la nova ortografia i la nova gramàtica de l'Institut d'Estudis Catalans.

Durant la jornada s'han presentat diverses ponències que han tractat sobre el model de llengua oral i escrit, el lèxic que utilitzen els mitjans ebrencs, la presència del subdialecte tortosí a TV3 i el model lingüístic dels mitjans digitals ebrencs. Les intervencions han anat a càrrec dels lingüistes Albert Aragonés, Carles Castellà, Mònica Montserrat i Àngela Buj, i del periodista Jordi Duran. 

L'acte, coordinat per Joan Abril, responsable de Política Lingística al territori, ha comptat amb una cinquantena d'inscrits. La presentació ha anat a càrrec de Ferran Bladé, director dels Serveis Territorials de Cultura a les Terres de l'Ebre, i la cloenda l'ha feta la presidenta del Col·legi de Periodistes al territori, Sílvia Tejedor.

L’ARTISTA LILY BRIK SERÀ L’ENCARREGADA D’IMPARTIR UN CURS DE GRAFITS A AMPOSTA

Els Serveis Comarcals de Joventut del Montsià han preparat, dins de l'oferta formativa d'aquest estiu 2017 un novedós curs sobre els grafits. Aquesta formació tindrà lloc a Amposta, del dia 10 fins al 14 de juliol, però el tret que la caracteritza i diferencia de qualsevol altra és que serà impartida per Lily Brik, una jove artista lleidatana que ha fet de la seva passió, una professió.


Mireia Serra, que firma les seves obres amb el pseudònim de Lily Brik en referència a la musa del poeta rus, Vladímir Mayakovski, va iniciar-se al món dels grafits per casualitat i com una afició de cap de setmana. La veritat però, és que les seves obres han estat sempre espectaculars i no podien deixar a ningú indiferent; per aquest motiu, els seus treballs van començar a fer-se virals a les xarxes, va passar de rebre encàrrecs a fer-se coneguda, fins al punt que va deixar la feina i ara es dedica de ple al món de l'art urbà.


Va ser amb el mural que il·lustra el cartell de la formació que impartirà a Amposta, la pèl-roja Juliette, quan va passar a ser reconeguda a festivals de mitja Europa. El seu art, sobretot, el podem trobar a les terres lleidatanes, així ha omplert de color poblacions com Penelles, Agramunt, Juneda o Lleida ciutat.


Els alumnes assistents a les seves formacions, no han de ser experts dibuixants o pintors, normalment són persones a qui els agrada el món dels grafits i volen aprendre a dibuixar-ne. De fet, és una ocasió única a les nostres terres poder gaudir d'una gran professional dins d'aquest art.


Les persones interessades en aquest curs de grafits poden inscriure's directament al Consell Comarcal del Montsià, a l'Oficina Jove o als Punts d'Informació Juvenil dels ajuntaments de la comarca.


Les places són limitades i el preu d'aquesta formació és de 49,45 euros.


Presentació del llibre ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA

Està a punt d'aparèixer una nova publicació d'Ascó que porta per títol ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR, i que ha estat elaborada per Biel Pubill i Soler i Josep M. Raduà i Serra. Es tracta d'un recull dels monogràfics que al llarg de deu anys (2007-2016) han aparegut en els programes de la festa major del poble i que en aquest període han ressenyat algun esdeveniment destacat, la commemoració d'alguna efemèride o la glossa d'alguna entitat o persona, entre d'altres. Aquestes aportacions apareixen amb la voluntat de convidar els lectors a la reflexió, l'anàlisi, la coneixença o l'aproximació històrica, etnogràfica, cultural o festiva d'Ascó.


El títol, ENCENALLS, evoca la pluralitat de temes que es troben al llarg de les més de dues-centes pàgines que configuren el llibre, ja que en el seu conjunt esdevé una miscel·lània de temàtiques, totes elles amb l'objecte de deixar constància del patrimoni d'Ascó en les seves diferents vessants.


ENCENALLS DE LA NOSTRA HISTÒRIA. ASCÓ, UN LLEGAT PER PRESERVAR s'enceta amb el monogràfic que es va publicar l'any 2007. Aquest es feia ressò d'una efemèride, el centenari d'una de les riuades recents més importants i recordades, la de l'octubre de 1907. Portava per títol "Tot comença i tot acaba a l'Ebre".

L'any següent es va dedicar a la part més lúdica de la festa major (jocs, divertiments i competicions) tot lligant-ho amb la participació de l'esportista local Sònia Franquet a les olimpíades de Pequín de 2008. Era fer "Un cop d'ull al patrimoni lúdic asconenc".

L'any 2009 es va recuperar de nou la idea de l'efemèride tot recordant "Quatre-cents anys després" l'expulsió dels moriscos i les conseqüències que van tenir en un poble com Ascó.

"És temps de festa" era el títol dels apunts històrics de l'any 2010 en què es va fer un repàs al bategar associatiu d'Ascó des de principis del segle XX fins a l'actualitat, i posant l'accents en dos aniversaris rodons: els 25 anys del Ball de Diables d'Ascó i de Vídeo Ascó TV.

L'Ebre dona identitat als pobles riberencs, i va ser amb motiu de l'estrena del llaüt turístic Lo Roget l'any 2011 que es va optar per dedicar al nostre riu el monogràfic "Preparats per pujar a bord?", que es va complementar amb el record dels 40 anys de la fundació de l'entitat Joventut Conscient, avui desapareguda.

El 2012 va ser l'any dedicat als templers amb un "Fent-li l'ullet a la història" tot rememorant el segle i mig de presència d'aquest orde militar com a senyors del castell d'Ascó.

Va ser el 2013 quan es va fer de nou una mirada enrere però sense anar gaire lluny en el temps. Amb "Un poble de la mà de la cultura" es va voler reflectir la presència gegantera a Ascó amb el templer el Falcó i la reina Sança, però també fent una ullada als diferents gegants que a dia d'avui formen part del patrimoni festiu de la resta de poblacions de la Ribera d'Ebre. També es va homenatjar els 25 anys del Premi de Narrativa Vila d'Ascó tot ressenyant els guardonats en aquest període.

"El Tricentenari de la Guerra de Successió" a la Ribera d'Ebre va ser l'excusa de l'any 2014 per fer una pinzellada de la nostra història, tant la que apareix als llibres, com també aquella que ha conformat la gent, la societat o la fesomia urbanística d'un poble.

Si anys enrere s'havia parlat de l'expulsió dels moriscos i la conseqüent despoblació, el 2015 es va seguir el fil de la història tot rememorant la Carta de Població posterior, que es va titular "Quatre-cents anys després, sigueu benvinguts".

Per acabar els monogràfics que han encetat els programes de festa major en aquesta dècada, els protagonistes van ser els artistes locals del segle XX, tant nascuts aquí com aquells vinculats familiarment: Pere Daura, Josep Maria Brull, Domingo Margalef, Nicolau Ortiz, Carmel Biarnés, Josep Gironès, Oriol Muntané i Teresa Linyan. Va ser l'homenatge dels autors a "Ascó, bressol d'artistes".


ENCENALLS ha estat prologat pel catedràtic d'Història de l'Institut de Flix, Pere Muñoz.

De l'obra, que està editada per l'Ajuntament d'Ascó, se n'ha fet una tirada de 800 exemplars


La presentació del llibre anirà a càrrec del director de l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, Gerard Mercadé. Això serà el divendres 26 de maig a les 18'30 hores a la Sala d'Actes de l'Ajuntament.

La Fundació el Solà presenta un llibre a la Fira del llibre ebrenc

Aquest cap de setmana a Móra d'Ebre es celebra Litterarum Fira d'espectacles literaris i Fira del llibre ebrenc. La Fundació el Solà en una de les tandes de presentacions, presentarà el llibre "La Fatarella. En pau, en guerra, en dictadura i en democràcia" de Francisco Gironès Rius i David Tormo Benavent. La presentació serà dissabte a les 18.30h. 

“Hospitalitat” de Jaume Vidal guanya la votació popular d’XYZ que enguany intervindrà les torres de la Carrova i Campredó

El projecte Hospitalitat de Jaume Vidal (Amposta 1977) ha guanyat per  votació popular la tercera edició de la convocatòria d'art públic i instal·lacions a espais singulars de les Terres de l'Ebre XYZ, impulsada per Lo Pati-Centre d'Art Terres de l'Ebre, que enguany proposa connectar i intervenir artísticament la torre de la Carrova, a Amposta, i la de Campredó, coneguda com a Font de Quinto. Dues fortificacions medievals del segle XIII situades a banda i banda del riu Ebre, que es comuniquen visualment i que formaven part d'una línia de defensa i control estratègic de tota la vall de l'Ebre.


El projecte de Vidal ha aconseguit un 42% dels 2.101 vots emesos durant els dies 19, 20 i 21 de maig, tant via online a través del bloc XYZ, com presencialment en diferents espais de la Festa del Mercat a la Plaça d'Amposta i en els carrers principals de Campredó. La segona proposta més ben valorada pel públic ha estat Talaia de Marta Milà (Sant Pere de Ribes, 1985) i Marc Torrellas (Barcelona, 1985), amb el 30% dels vots; i en tercera posició ha quedat Helio Data d'Esther Pizarro (Madrid, 1967), amb un 28% dels vots.

Des que va arrencar el 2014, aquesta és la primera vegada que guanya  la convocatòria XYZ un artista de les Terres de l'Ebre. Amb Hospitalitat, Jaume Vidal vol posar en valor la missió principal de l'ordre Hospitalari de Sant Joan de Jerusalem, que tot i que se la recorda sobretot pel seu caràcter bèl·lic i defensiu, la seua funció més important era la d'acollir i auxiliar els pelegrins. Partint d'aquesta reflexió l'artista proposa, d'una banda, utilitzar la torre de la Carrova com allotjament –l'ha donat d'alta a booking.com per tal que els usuaris puguin fer reserves com si fos un hotel per passar-hi la nit de forma austera-  i, per una altra, obrir al públic en horari laboral la torre de Campredó, amb una taula i un ordinador connectat a la web de l'ICS a l'interior per tal que els visitants hi puguin fer gestions. A la façana de la Carrova es penjarà un rètol de PVC amb la paraula Hotel, i a la de Campredó, una creu sanitària il·luminada amb leds.

La inauguració de la intervenció guanyadora es farà el dissabte 15 de juliol.

Comença la Fira del Llibre Ebrenc i Litterarum a Móra d'Ebre


Aquest dijous comença Litterarum, Fira d'Espectacles Literaris de Móra d'Ebre, i fins diumenge 28 de maig la capital de la Ribera d'Ebre serà l'escenari que permetrà veure més d'una trentena d'espectacles inspirats en escriptors de la literatura d'arreu dels Països Catalans.

Poder conviure durant quatre dies amb espectacles de música i de teatre de Pere Quart, Carme Riera, Feliu Formosa, Prudenci Bertrana, Vicent A. Estellés, Maria Cabrera o Marta Pessarodona, sense oblidar escriptors ebrencs com Artur Bladé, Zoraida Burgos o Francesca Aliern és quelcom que fa únic Litterarum Móra d'Ebre. Dades de rècord que posen les arts escèniques al servei de les lletres i les lletres al servei de les arts escèniques per fer pujar un any més la literatura a escena i apropar-la així a nous públics i a públics convençuts que la literatura és un element vital.

I ja en fem 10 edicions! #joenfaig10

El tret de sortida d'aquesta desena edició serà la representació de La casa de la memòria, del director ebrenc Valer Gisbert, inspirat en textos d'Artur Bladé, dijous 25 a les 19 hores a l'Arxiu Comarcal de la Ribera d'Ebre, que conserva el llegat documental d'aquest escriptor. El mateix dijous, la directora de la Institució de les Lletres Catalanes, Laura Borràs, inaugurarà l'exposició a partir de postals de la ILC "Arbres literaris", que restarà fixa a la plaça de Baix de Móra d'Ebre, davant de l'ajuntament. En el sopar de celebració dels 10 anys a La Llanterna Teatre, Màrius Serra i Daniel Alegret presentaran el resultat de la Residència Creativa Els Plaers, de Dos en Dos 2017, durant la qual han viscut i treballat plegats a Móra d'Ebre, i tancarà l'acte especial d'aniversari l'actuació musical d'Odile Arqué i Eduard Iniesta Una paraula grega, amb textos de Jaume Vidal Alcover.

El conseller de Cultura inaugurarà amb novetats de futur

La inauguració oficial, tant de Litterarum com de la Fira del Llibre Ebrenc 2017, serà divendres 26, a les 19.30 hores, a càrrec del conseller de Cultura, Santi Vila, que presidirà l'acte per remarcar el paper que la Conselleria vol donar a Litterarum en l'àmbit nacional. Durant els quatre dies de Litterarum podrem gaudir de tot tipus d'espectacles que miren la literatura des de llocs ben diversos, com la veu inconfusible de la cantant algueresa Franca Masu, que ens presentarà l'espectacle Cor de mar, inspirat en poetes algueresos. Vinguts de les Illes Balears podrem sentir Les darreres paraules de l'escriptora Carme Riera recitades i cantades per Marta Elka, Toni Pastor i Mingo Ràfols. I els veïns valencians, com els músics Verdcel o Andreu Valor, acompanyat aquest darrer per Moisés Olcina, ens faran reviure els versos clarividents de Vicent Andrés Estellés, entre altres.

En clau ebrenca, Valer Gisbert teatralitza la novel·la Les passions de la Menestrala, de l'escriptora Francesca Aliern, així com podrem endinsar-nos dins la poesia catàrtica de l'Enric Casasses a través de Sense pistola creat pels ebrencs Arturo Gaya, Laia Oliveras, Paco Prieto i Kike Pellicer.

La Fira del Llibre Ebrenc amb dades i sensacions de rècord

Pel que fa a la Fira del Llibre Ebrenc, hi haurà la carpa de més de 500 metres quadrats, impulsada per l'Institut Ramon Muntaner, les llibreries Bassa de Móra d'Ebre, Viladrich de Tortosa i Guaix d'Amposta, amb més de 2.500 títols, i s'hi presentaran durant els tres dies de Fira els llibres d'una trentena d'autors amb les seues novetats del darrer any. La Jornada del Llibre Ebrenc tindrà dues sessions, una divendres, amb la presència de Roser Capdevila, creadora de Les tres bessones, que farà parella de debat amb l'ebrenca Núria Ibánez. I el segon dia de debat serà dissabte, amb una taula amb experts, llibreters i bibliotecaris que debatran sobre els llibres ebrencs imprescindibles per a tot lector de les Terres de l'Ebre i què fer per trobar-los a totes en llibreries i biblioteques del territori.

A més, s'hi podrà adquirir la samarreta del mot ebrenc –a, que ja ha estat inclòs al Diccionari de la llengua catalana de l'Institut d'Estudis Catalans. Una samarreta solidària impresa per l'Associació Jeroni de Moragas de Móra d'Ebre, que per 8 € la vendrà els dies de la fira en un estand especial. Després es podrà adquirir a les llibreries de Móra d'Ebre, Tortosa i Amposta.

El premi de relats curts per a jóvens Llibresebrencs.org compta amb 50 participants i com a novetat es poden votar els relats a través de la xarxa social Wattpad per al nou premi del públic, a més dels premis per categories del jurat, i el dia de l'entrega de premis els participants tindran una sorpresa i podran acabar un relat de nova creació amb un dels escriptors ebrencs més destacats.