dimecres, 23 de maig de 2018

Acte de lliurament del IX Premi Treball de Recerca de Batxillerat sobre la Ribera d’Ebre


 

La literatura i els llibres envaeixen escenaris i carrers a partir de demà amb Litterarum Móra d’Ebre


La fira d'espectacles literaris portarà fins a 35 propostes d'arts en viu a la capital de la Ribera d'Ebre i la Fira del Llibre Ebrenc més de 30 autors en un cap de setmana en què Móra d'Ebre esdevindrà l'epicentre de la literatura en català

Demà arrenca el millor Litterarum i la millor Fira del Llibre Ebrenc. Des de dijous 24 i fins a diumenge 27 de maig la capital de la Ribera d'Ebre serà l'escenari en què es podran veure i viure més d'una trentena d'espectacles de diverses disciplines inspirats en escriptors de la literatura d'arreu dels Països Catalans. Joan Brossa, Joana Raspall, Montserrat Roig, Sònia Moll, Enric Casasses, Artur Bladé, Josep Pla, Pere Quart, Joan Maragall, Vicent Andrés Estellés, són alguns dels escriptors els textos dels quals han inspirat artistes com Roger Mas, Tomàs de los Santos, Joma, Òscar Intente, Alessio Arena, Borja Penalba, Meritxell Gené, Maria Mauri o el Grup Macedònia, presents en aquesta onzena edició de Litterarum. A més, la 15a edició de la Fira del Llibre Ebrenc tindrà quatre taules en tres dies de presentacions de llibres amb més de 30 autors convidats, que amb la carpa llibreria de 150 m2 faran gaudir d'allò més els amants del paper imprès editat.

El president del CONCA a la inauguració. La inauguració d'ambdues fires, Litterarum Móra d'Ebre i la Fira del Llibre Ebrenc, serà dijous 24 a les vuit de la tarda a càrrec de Carles Duarte Montserrat, poeta, lingüista i president del Consell Nacional de la Cultura i de les Arts (CONCA), i les autoritats del municipi. Amb la figura de Carles Duarte es pretén vincular encara més aquestes activitats amb els plans culturals nacionals que aquesta entitat treballa i fomenta. Litterarum en els seus inicis ja va rebre suport i molta empenta per treballar els seus objectius per part del CONCA i en especial de Duarte, persona amb una llarga trajectòria de treball en pro de la valoració i el reforç social de la cultura en el seu sentit més ampli.

Espectacles de literatura i patrimoni. Litterarum arriba a la seva onzena edició amb xifres de rècord. La fira d'espectacles programa enguany per a públic gairebé trenta actuacions en 13 espais diferents escampats per tota la vila. Molts dels quals d'alt valor patrimonial local i comarcal, com ara el castell dels Entença o el nucli antic, i altres de gran bellesa paisatgística, amb el riu Ebre com a eix central de la proposta artística. Des de dijous, en què es realitzen ja espectacles per a públic familiar a les 18 h, fins a diumenge a les 13 h, es poden veure fins a 25 espectacles, 19 de gratuïts i 6 de pagament a preus populars. L'objectiu és omplir de música, paraula i literatura la cèntrica plaça de Dalt, sobretot, per refermar una vegada més la simbiosi entre literatura i patrimoni, i la voluntat de la fira de posar en valor i projectar el patrimoni cultural de les Terres de l'Ebre a través de la literatura catalana. Els programadors també podran veure més propostes escèniques que mai, tant pel nombre d'artistes, com d'espectacles (fins a 35) i d'espais escènics, gràcies a les 4 taules de tastos d'espectacles i a 10 espectacles exclusivament programats per a ells.

dimarts, 22 de maig de 2018

Bases del XIX Premi d’Assaig Artur Bladé Desumvila


El concurs muiscal A XALAR! Torna en la seua sisena edició

Les Joventuts d'Esquerra de les Terres de l'Ebre (Jovent Republicà de l'Ebre) celebren per sisè any consecutiu el concurs musical A Xalar! L'objectiu d'este certamen és promocionar els grups novells de les Terres de l'Ebre, les comarques del Matarranya, el Priorat i el Baix Maestrat, així com la nostra música, llengua i cultura. El concurs d'enguany tindrà lloc al Poliesportiu Municipal de les Cases d'Alcanar el dissabte 30 de juny a les 23.30 h.

 
En aquesta sisena edició, els grups participants són Nautilus, de l'Ametlla de Mar, Esfera, de la Sènia, i Arreu, del Baix Maestrat; tots tres grups, amb estils de música ben diferents, volen fer-se un nom dins del panorama musical actual. Després d'haver fet les votacions a la pàgina de facebook del concurs serà Nautilus qui tocarà en primer lloc, Esfera els seguirà i Arreu tancarà el certamen.
 
El concurs no acaba aquí però, a part de les actuacions dels grups participants també comptarem amb els concerts de Setrill i també Pepet i Marieta. A l'edició del 2017 a Móra la Nova Setrill en foren els guanyadors però a més a més van guanyar la final a Montblanc i són qui  obriran l'escenari principal de l'Acampada Jove aquest 2018. A més podrem xalar amb Pepet i Marieta un dels grups més consolidats del nostre territori. Per acabar la festa un DJ posarà els temes de la música actual.
 
El grup guanyador competirà a la gran final del concurs de grups novells Música Jove de l'Acampada Jove 2018, que tindrà lloc el 19, 20 i 21 de juliol a Montblanc. El guanyador d'esta final té com a premi obrir, l'any vinent, el Festival de l'Acampada Jove a l'escenari principal.
 
A més, durant la tarda d'esta mateixa festa, el Jovent Republicà organitzarà diverses xerrades que tractaran diversos temes d'actualitat política a nivell nacional i territorial a les Cases d'Alcanar.

dijous, 17 de maig de 2018

Presentació de 'Memòries de l'exili mexicà (1943-1956)', d'Artur Bladé i Desumvila

El  dia 17 de maig va tindre lloc a la Biblioteca Comarcal de Móra d'Ebre la presentació del llibre 'Memòries de l'exili mexicà (1943-1956)', de les obres completes d'Artur Bladé i Desumvila. L'acte va comptar amb la intervenció de l'escriptor Andreu Carranza i d'Artur Bladé Font, fill de l'autor.

En aquest volum 13 de l'obra completa d'Artur Bladé i Desumvila, prop de setanta-cinc anys després de ser escrit, veu la llum un gran document inèdit de l'escriptor que completa definitivament el seu cicle de l'exili. Aquest dietari és un testimoni important i únic per a la història de l'exili català en terres americanes, concretament a Mèxic. En aquest volum es publica la primera part, de 1943 a 1956, d'aquesta dura crònica col·lectiva.

Artur Bladé i Desumvila (Benissanet 1907 - Barcelona 1995) va conrear la narrativa i l'assaig i va fer incursions en la poesia i el periodisme. Es va exiliar al final de la Guerra Civil a França i a Mèxic, on va elaborar literàriament els records de la guerra i de l'exili. Va publicar diversos volums d'història, va escriure àmpliament en la premsa catalana ('Avui', 'Tele-Estel', 'Serra d'Or'...) i va iniciar una llarga sèrie de dietaris, anomenats 'Viure a Tarragona', que abasta la crònica dels deu últims anys del franquisme i els primers de la transició.

L'acte de presentació del volum 13 de les obres completes bladerianes va aplegar una vintena de persones i va comptar amb la intervenció de Joan Josep Duran, president del Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre.

URVIART acosta l’univers Pompeu Fabra al campus Terres de l’Ebre

La nova acció d'URVIART sobre Pompeu Fabra està instal·lada al vestíbul del campus Terres de l'Ebre de la URV
Fem un ús correcte del català? Quina és la petjada que Pompeu Fabra ha deixat a través de la seua obra gramatical, lèxica i ortogràfica en la llengua que fem servir cada dia per expressar-nos i comunicar-nos? L'#ACCIÓ 10 de l'Espai de Creació Col·lectiva URVIART del campus Terres de l'Ebre de la URV interpel·la la comunitat universitària a reflexionar sobre aquestes qüestions. Ho fa coincidint amb l'Any Fabra amb motiu del 150é aniversari del seu naixement i comissariat pel catedràtic del Departament de Filologia de la URV, Jordi Ginebra, qui impartirà una conferència el mes de setembre al campus ebrenc.

URVIART és un projecte participatiu de l'arquitecta Cristina Bestratén, coordinat per la responsable del Campus Extens de la URV a Tortosa, Núria Gil, que aquesta vegada també ha comptat amb la col·laboració del filòleg ebrenc Jordi Duran. Amb el títol "Pompeu Fabra des del diccionari de 1932", la nova acció d'URVIART té com objectiu apropar la figura del mestre Fabra i també de la seua obra a la comunitat universitària. "Posa en valor la ingent tasca que va dur a terme durant tota la seua vida per normalitzar el català en tots els àmbits de la vida, la qual cosa és imprescindible l'any del seu aniversari, així com també volem reflexionar sobre la cura que cal tenir a l'hora d'escriure seguint la norma i impulsar des de la universitat, els instituts i les escoles que tots els estudiants ho facin amb el màxim rigor", assenyala Núria Gil. De fet, a finals del segle XIX, quan Fabra va començar a interessar-se per la llengua que parlava, aquesta era una llengua empobrida, molt castellanitzada i sense unificació ni fixació gramatical, que només s'utilitzava en l'àmbit familiar i privat. "Malalta i malgirbada", com la va qualificar ell mateix i on es podia trobar en un mateix text la mateixa paraula escrita de maneres diferents.
Dues estudiants del campus ebrenc corregint una de les paraules que apareix a la insta·lació.
Fabra es va dedicar a posar ordre. Va ser el "seny ordenador" de la llengua. Les seues obres cabdals serien la Gramàtica catalana del 1918 que va tenir vigència fins al 2016 o el Diccionari general de la llengua catalana, publicat el 1932. "Per fer-se una idea de la complexitat d'aquesta tasca, convé saber que, per exemple, Fabra va haver de decidir quina forma admetia entre les tretze variants formals possibles de l'adverbi llavors", explica Jordi Ginebra en la seua obra Pompeu Fabra i la codificació del català, en referència al Diccionari.

La nova proposta ideada per Bestratén, que està acompanyada per textos de Jordi Duran, convida la comunitat universitària a viatjar en el temps a través de la llengua i a buscar, marcar i corregir aquelles paraules prefabrianes i també d'altres que semblen incorrectes i que s'utilitzen sovint. "Encara avui en dia s'escriuen paraules en català de manera incorrecta i el que busca la instal·lació és que també es generi dubte entre els participants de si estan escrivint bé o malament determinades paraules i donar l'opció als altres a corregir-les", apunta Cristina Bestratén.


L’Ajuntament de Tivissa presenta la programació i les novetats de la cinquena edició de ‘Les nits a la Baranova’

El proper divendres, dia 18 de maig, a les 11.00 h, l'alcalde de Tivissa, Jordi Jardí, i la regidora de Festes, Montserrat Pagès, presentaran als mitjans de comunicació la programació i les novetats més destacades de la cinquena edició de la iniciativa cultural 'Les nits a la Baranova'.

A la roda de premsa també hi assistirà la soprano darmosana Sara Blanch.

La roda de premsa tindrà lloc, si el temps ho permet, a la mateixa plaça de la Baranova. I si la climatologia no ho permet, la roda de premsa es farà a la sala de plens de l'Ajuntament de Tivissa.

La iniciativa cultural 'Les nits a la Baranova' té l'objectiu de recuperar una tradició molt arrelada que converteix aquesta plaça tivissana en un espai de convivència lúdico-festiva, propiciat per la fresca i la bona climatologia estiuenca que hi ha als capvespres.

La plaça de la Baranova és un indret privilegiat, mirador de les comarques de la Ribera d'Ebre, la Terra Alta i el Priorat, i de les muntanyes de Prades, el Montsant, la Figuera, la Picossa, les serres de Cavalls i de Pàndols, els Ports, i la serra de Cardó.